aise

Retour 

n. m.

a. 'territoire, domaine'

SFoiHA 157: S'aiczo non es fort castiad, / Perdrez n'est aiz e sta ciutad

SFoiHA 437: Ben es achell aitz ereubuz / O Deus tan rica sanct' aduz

1086CartConqD 445,8: Et habet terminum istud alodium usque all'ais [éd. Allais] de Homine Mortuo, et alius terminus est usque ad illam villam que dicitur Curtils…

CensMillB 7,10: In Vila Nova lo mas que de Odo conchistet… e la gleisa d'Eirinnag ab lo glesiastge, e ll'altre alo che en eis achel aiz ai…

1195 Clermont‑FerrandChartPrB 282,25: A la luminaria Sait Bonet de Cromeda laisse ·ɪ· quarta de civada e ·ɪɪ· d. en l'aise Peironel.

1195 Clermont‑FerrandChartPrB 282,39: Falco de la Tor laisse ·ɪ· emina de palmola en un aise a Gandaliac, e ·xɪɪ· d. en ·ɪ· maiso a Sait Iliri.

1195 Clermont‑FerrandChartPrB 282,32: Aqui on mos cors er sibilits laisse… ·ɪ· emina de palmola, e en l'aize D. Teisseir ·ᴠɪɪɪ· d. ·ɪ· quarta de palmola, e en l'aize Filip ·ᴠɪɪɪ· d. ·ɪ· quarta de palmola, e en la treilla Astorgue Chapus ·xɪɪ· d.

1195 Clermont‑FerrandChartPrB 282,41: Ponso de Pratloba laisse… en l'aize Bonet de Cumbas a Chantoen ·ɪ· emina de palmola…

b. 'demeure, domicile, maison'

ArnGuilhSansTDid 2,385: Can seretz en vostr' aitz, / dirai vos com o faitz / s'avetz ostes estranhs

BertrBornG 7,55: … / L'acuillir e·l gen respos / Don es presentieira / Dinz son ais

RaimbVaqL 29,8: mas adoncx l'es totz sos deleitz doblatz / quan sap l'aize salvatge, / e n'ama mais tot so dins son estatge

VicTur/UcSCircHarveyPPart 3:1280,1: En vostr' aiz me farai vezer, / N'Uc de Saint Circ, anz del Pascor, / si qe·i farai derrocar tor / et aut mur e fossat cazer

RaimCornNoulCDeuxMss 28,67: … quan fora sa fis, / Qu'elh passes l'estreg port / Del perilh de la mort, / Per venir a son aytz

FlamG 7497: de ·xx· liuras era cascuns [c.‑à‑d. brandos] / et avia y ·x· flars o plus, / qu'aitals los fai hom en son aiz [ms. auz]

c. 'occasion, opportunité, possibilité, circonstance'

BernVentA 27,29: C'ab sol lo bel semblan que·m fai / can pot ni aizes lo·lh cossen, / ai tan de joi…

BernVentA 45,3: Tuih cil que·m preyon qu'eu chan, / volgra saubesson lo ver, / s'eu n'ai aize ni lezer.

GuilhSDidS 8,30: … / Ab cui trobes o aize o lezer / Q'ieu vos pogues cubertamen vezer: / …

RigBarbV 5,11: Ia aten hom d'alcun seingnor, / cui hom serv de cor lialmen, / quan locs ni aizes lo·il consen, / de far ben a son servidor

RigBarbV 4,22: Mot volgra sols ab leis estar, / mas no·n ai aize ni lezer

GirBornS 45,103: Que d'aize nais / Lox en que follei.

ArnMarB 2,43: Per qe·m meravilh mot de vos, / Bela Dona, cortez' e pros, / Per qe reman, cant n'avetz aitz, / Car mager amistat no·m faitz

GuilhCabC 6,17: E car vos am, dompna, tant finamen / que d'autr' amar no·m don' Amors poder, / mas agrada·m [var. aize·m da] c'ab altra cortei gen, / don cuich de mi la greu dolor mover

GirRoussH 618: Irai a Rossilon prendre que dei, / Cache bois e ribere e mon conrei, / Ecele e plus assaz, si aise en vei.

GirRoussH 4916: Janç no veira dimarz, anz ore none, / Bataille en aura Carles, s'aise l'en done.

CortAmB 971: Bels amics, haurai iamai aisze / qe vos percolle ni vos baisze?

CortAmB 1430: E·uz metrai aisz' e lezer / e progarai [pour pregarai] tan lo sejnor, / si Dieus plaz, vos dara i s'amor.

AuzCassS 3212: et aiso qu'ieu vos dic lur faitz / que leu se pot far en totz aitz

FlamG 6252: mais, si luecs et aises o dona, / prenga de lui seguramen / so qu'il no·il dona ni·l defen

d. 'motif, raison'

GirBornS 25,3: Ges de sobrevoler no·m tuoill / Per foilla d'arbre ni per flor, / Anz m'en don mais d'aiz en pascor

GirRoussH 1299: E quant Carles les veit, n'ot ais que cant: / «Firaz les, chevaler, pos vos comant!

e. 'bien‑être, confort'

BertrBornG 35,5: Car desplantavon boissos, / Tant amon ortz e jardis, / Aize ab pauc de compaigna

GuirRosF 2,21: Mas maltrazen creys honors, / qu'om estiers pretz non rete / e pueys apres aysest [var. aizes] ve / qu'enaissi·s noyris valors

PeirolHarveyPPart 3:1014,12: Peirol, si tot soi cochos / d'aisze ni de jauszimentz, / ja no degra·l jutgamentz / d'amor faillir mas raszos.

PeirolA 25,40: Mos joys ses frachura / entiers e verais / enans' e melhura / a totz jorns en ays.

GuilhPCazL 40: … jauzira·n be mais / d'aytz e d'amor e de dompney

RainPons/JPonsHarveyPPart 3:1120,23: qar qui plus vol aize que gran honor / non a en se veraia conoissensa

FlamG 1817: qu'ausit ai dir, e sai qu'es vers, / que trop aizes e trop lezers / adus amor mais c'autra res

1403Pans3 sans contexte

f. [esser, estar, tener, viure] ad a. loc. adj. ou adv. 'à l'aise, dans un état de bien‑être [matériel, physique ou moral]'

MarcGHP 17,15: Soven de pan e de vi / noiris rics hom mal vezi; / per cel techit de mal aire [var. e si ben no·l ten ad aize] / es segurs de mal mati

BertrBornG 26,19: Que ja malvastatz dolenta / No·il valra mession genta, / Ni sojorns ni estar ad ais / Tant cum gerra, trebails e fais

GuirRiqPadenPast 139,42: Senher, assatz ad aire / pogram viure, mas paire / lo sai de set efans.

GuirRiqL 3,84: E manda·us saludar / en Joan vostre fraire, / le cal es ben ad aire

JoanEstV 9,112: … / del repaire / on ad aire / estan los lials / sals / …

PriseDamM 779: E cant sera mortz, siatz tugh ad aitz e leugier de cors.

LVVertBartschKChr 372,35: Li testa m'a dolgut anueg, ja non seray ad ayze tro que aia begut.

LSidRn 2:41b: Aissi tost coma lo mal lo laissa ɪ jorn o dos, el es mais ad ayzer et plus joyos

1432Pans3 sans contexte

g. [estar] mal ad a. loc. adj. 'mal à l'aise, dans un état pénible'

SJacA 318: Et ti metray en la fornas, / I que·n istaras mal ass ayse, / Se tu non fas bon message

h. a [déterminant quantitatif +] a. loc. adj. ou adv. 'à l'aise, dans un état de bien‑être [matériel, physique ou moral]'

FolqLun/GuirRiqHarveyPPart 1:352,21: May val fis joys cant es pres a gran aire / de so c'om vol may que res possezir, / que no fai sel dec on se pot estraire

FolqLunT2 10,137: e·l cavayer a gran aire / vivo·ls caitieus pages pluman

LSidRn 2:41b: Un hom que es en gran efermetat molt de temps, e ve las autras gens sanas et a gran ayzer

SHonSRH 5651: Santz Nazaris comanda que hom li despueylles / sons draps e sa coguylla, que a mays d'ayse estes.

i. [esser] a l'a., a son a. loc. adj. 'bien, confortablement installé'

MystSMartG 381: Or suffre ung pauc, Mossegnor, / Que l'on vos vire en aquest las, / Car verament vous non se pas / Tant a vostre ayse sus ung leyrier

MystSPonsG 3953: Los brasses qu'ave deslyas / Tuest non saran pas tant a l'ayse.

j. faire sos a.s a alc. 'pourvoir aux besoins de qn, prendre soin de qn'

SHonSRH 1983: Venanzis mi portava, Venazis my paysia, / Venazis mi colcava, Venazis mi cubria, / Venazis, fiyll de rey, mons ayzes mi fazia.

k. a son a. loc. adv. 'librement, à son gré'

MystSEustG 973: Euro anna, e a vostre ayse!

MystSPonsG 2980: Ben a vostre ayse vos anare, / Car ello vay fort ben a l'amblo. / Ascendat mullam…

MystSPonsG 3844: Non vos chaillo, tout yre ben; / Laissa me far tot a mon ayse.

1478 B.‑AlpesDocMidiM 345,30: Item, que aquellos que volran tenir ubert lo portal dels Frayres menors et lo portal en avant a Sanct Jehan, per [a] lur ayse anar a lur possessions, que sian tengus de sarar et de ubrir a la hora de la Ave Maria…

l. a mal a. loc. adv. 'péniblement, difficilement'

MystSAndS 1259: Ny ly ay dona ny pan ny vin; / El chaminare a mal ayse

m. a mal a. loc. adj. 'dans un état pénible, mal en point'

JoanEstV 4,41: «Senher, car a / vostra cara / semblan de murir». / … / «Senher fraire, / a mal aire / us vey, de que·m desplatz».

MystSPonsG 3954: Non sabriouc esser a mal ayse, / Quant per Diou you suffrirey.

n. a bon a. loc. adj. 'bien aise, content'

GuilhGalhJeanrJoies 10,16: … he trobarem ubert / De paradis l'eretatge mot sert, / Hon estarem tostemptz mays a bon ayre

o. mal a. 'souffrance, peine'

RonsGouirLRol 1586: car yeu ay pron per tostemps mal que trayre; / vos est am Dieu el glorios repayre, / de totz gautz bels, yeu ay trop de mal ayre

LSidRn 2:41b: Quar del mal aizer del paure lo ricx hom non a paor

LSidRn 2:43a: La amor d'aquest mun que torba lo cor e lo met a malayze

MystSMartG 1837: Elas! Ben nos sare pesant / De se affanar et sufrir malayse

p. bon a. 'bien‑être, bonheur'

BernMartiB 8,19: Tals met bon aize en soan / d'amor conqiza de novel, / q'aicel li fin abanz qe·l jorn.

q. 'état, condition'

RonsGouirLRol 903: Mentre comensan d'annar en lur repayre, / veyam dels Francs on son ni en cal ayre.

r. 'récipient, vase, tonneau'

SHonSRH 8273: Veiam los ayzes del ostal.» / E li donna li mostret pueys / guanren vayselz e uarris vueys

v. 1240 RomansDocMidiM 250 n. 2: Saumata scutellarum, coponorum, cyphorum, duos aizes; de honere unius hominis bachaczarum et graalorum et hujusmodi, datur unus aizes de leyda

1434 B.‑AlpesDocMidiM 250,6: … non se pague la petita reva per la premiara ves que aquel dich vin, ysent de los ayses en que l'aduran, se vendria en gros, sinon que lo dich vin, estant als dichs ayses, se vendessa a menu…

1549OrdMentH 13,19: … per far ny far a far possoyras, sibres, tineous ou alcuno aultro spesio d'aizes per tenir aygo ny vin

1549OrdMentH 13,23: … ou alcuno aultro spesio d'aizes per tenir aygo ny vin… et fazent lesdicts ayzes

1549OrdMentH 13,32: … tenir alberge ou aultrement habitanco alcuno personno fezant et besougnant des dicts ayzes de possoyras, sibres…

s. a.s pl. 'outils, ustensiles'

1426Pans3 7a: misteria sive ayses textoris pannorum